Transsexualitat, més enllà d'Alan
Per Jordi Pascual el dg., 17/01/2016 - 08:00
Foto: Jordi Pascual
El
dia del Ple de gener, dilluns 18, farà tres setmanes i tres dies del
suïcidi del jove transsexual rubinenc molt vinculat amb Sant Cugat, Alan
Montoliu. Serà el moment en què es farà la condemna política més clara a
través d'una moció conjunta de tots els grups municipals llevat del PP,
proposada inicialment per ERC-MES. La mort del jove és un assassinat
social que representa la sortida més extrema davant l'assetjament a
persones trans.
Amb
els vots favorables de, com a mínim, els grups proposants, 24 dels 25
regidors; s'aprovarà traslladar el condol i suport de l'Ajuntament a la
família d'Alan i manifestar el rebuig a qualsevol forma de transfòbia o
discriminació per raó d'identitat o expressió de gènere. El consistori
prendrà el compromís de fer complir la llei que garanteix els drets de
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals.
D'altra
banda, es demanarà al govern de la Generalitat l'aprovació del
reglament per desenvolupar totalment la llei i així fer una passa més
per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. També s'instarà a
les institucions amb capacitat legislativa a impulsar una Llei per la
Identitat de Gènere per agilitzar els canvis de nom i sexe, aturar els
tractaments mèdics obligatoris i el diagnòstic de salut mental.
Nens, joves i transsexualitat
L'Alan
es va treure la vida amb 17 anys. Durant la infància i la joventut les
persones disconformes amb el gènere viuen dificultats pròpies ja que es
troben en ple desenvolupament biològic, psicològic i emocional. Luis
Montero, membre del Grupo de Trabajo de Disforia de Género en Menores, explica en un article en El País
que els nens amb disfòria de gènere (patologia) acostumen a tenir un
malestar intens que precisa d'una detecció precoç i un tractament
integral. A més, solament el 15-20% dels casos persisteix en l'edat
adulta.
Davant de la detecció de la conducta en menors, l'American Psycological Association
(APA), referent mundial de la psicologia, recomana que els pares
treballin amb les escoles i altres institucions per abordar les
necessitats particulars dels seus fills i garantir la seguretat. Segons
el Colegio de Psicóliogos de Madrid, els nens estan especialment exposats
a l'anomenat “estrès trans” com a resultat de l'opressió a través de la
visió binària (masculí i femení) majoritària sobre el gènere.
En un comunicat de la institució madrilenya
s'adverteix de la hipervigilància, la baixa autoestima i les conductes
autolesives i propenses al suïcidi que pot generar l'estrès. L'índex de suïcidi entre persones trans és del 30-40%
mentre que en la població en general se situa en l'1'6%. Els nens trans
estan més sotmesos a l'assetjament escolar i l'aïllament que acostuma a
generar depressió. Es recomana que les escoles tinguin programes de
prevenció en poblacions vulnerables.
Si
bé, no tots els centres educatius desenvolupen correctament els seus
plans lectius respecte al gènere. A la mateixa Comunitat de Madrid, segons explicava eldiario.es,
un institut públic recomanava els estudiants del Grau de Formació
Professional de Tècnic Superior en Educació Infantil evitar reforçar les
conductes dissonants amb el sexe biològic del menor assenyalant la
“verdadera identitat: 'ets un nen o una nena'”.
Tot
i que els experts no tenen cap acord sobre a quina edat es pot
considerar una conducta com a transgènere, la pedagogia sobre
transsexualitat és essencial en les escoles. És per això que també hi ha
bons exemples de programes com la unitat didàctica realitzada per l'Associación de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales del País Vasco en què s'esclareixen els conceptes clau sobre el transgènere a través d'activitats, pel·lícules i documentals recomanats.
A Sant Cugat, explica la presidenta de la Coordinadora d'AMPA, Carme Roca, els
infants vulnerables són atesos individualment dins de les unitats
d'atenció a la diversitat. Per a ella, però, “caldria treballar el grup
classe per tal d'aconseguir que hi hagi una acceptació i una tolerància
cap a qualsevol diferència”.
En el Pla de dinamització educativa
no hi ha cap tema concret sobre transsexualitat. Des de segon d'ESO
fins a batxillerat o grau mig hi ha cinc unitats didàctiques sobre
sexualitat més la destinada a violència de gènere: Sexualitat, afectivitat i relacions personals; Sexualitat responsable i prevenció de riscos; Amics i alguna cosa més; Sexualitat: del plaer a la responsabilitat, i L'únic cos que tenim: m'agrado tal i com sóc.
En
la moció que s'aprovarà en el Ple un dels acords preveu “fer valer el
dret a la identitat sexual en l’àmbit educatiu, dotant als centres els
recursos necessaris per lluitar contra la LGTBIfòbia i prevenir els
casos d’assetjament escolar”. Tal com explicava Eulàlia León, d'Actua, en un article en aquest diari,
els nens comencen a mostrar característiques del sexe oposat a la
primera infància cap als 2-3 anys però no és fins els 18 quan poden
iniciar els tràmits per canviar de sexe.
Els conceptes relacionats amb la transsexualitat
L'APA
defineix una persona transsexual com aquella que té una identitat de
gènere diferent al sexe assignat en el naixement. El gènere fa
referència als atributs, conductes i rols mentre que el sexe és una
categoria purament biològica. En molts casos els transsexuals se
sotmeten a intervencions mèdiques, tal com va fer Alan, per fer
coincidir el sexe amb el gènere, el que s'anomena “reassignació de sexe o
gènere” o “afirmació de gènere”.
Dins
de la categoria de transgènere hi ha més categories que la
transsexualitat. Els travestis, per exemple, són persones que utilitzen
maneres de vestir pròpies del gènere oposat dins de la seva cultura.
Majoritàriament no se senten incòmodes amb el sexe assignat i no
desitgen canviar-lo, sinó que solament empren el transvestiment com a
forma d'expressió de gènere.
Els drag queens i drag kings també
formen part del transgènere. Els primers són homes que es vesteixen com
dones per entretenir altres persones en bars o clubs. Els segons són
dones que es vesteixen com homes amb la mateixa finalitat.
El
gènere-queer és el d'aquelles persones que identifiquen el seu gènere
fora del binarisme home-dona. Poden situar-se en una escala entre totes
dues opcions o renegar completament de la visió binària per quedar-se al
marge. Si bé, molts queers no s'identifiquen com transgèneres, on també
entrarien altres categories com les persones andrògines, multigènere,
disconformes amb el gènere, del tercer gènere o persones de dos
esperits.
És la transsexualitat un trastorn?
Psicològicament
un trastorn solament pot estar considerat com a tal si causa angoixa o
discapacitat. Com les persones trasgènere i transsexuals no experimenten
el seu gènere com una angoixa ni com una discapacitat, no es pot
considerar un transtorn mental.
Ara bé, segons el Manual Estadístic de Diagnòstics de Transtorns Mentals (DSM-5) existeix la categoria de disfòria de gènere per a les persones “amb incongruència de gènere intensa i persistent”. Diferencia les característiques de nens i d'adolescents i adults. El debat professional hi és present.
A
Espanya s'obliga les persones transsexuals a acceptar que tenen el
trastorn de disfòria per tal de reconèixer la seva identitat de gènere.
En la moció que es presenta en el Ple de gener es demana una Llei per la
Identitat de Gènere “amb l’objectiu de facilitar i agilitzar els
procediments de canvi de nom i sexe en els documents i certificats
oficials, d’abolir els tractaments mèdics obligatoris i el diagnòstic de
salut mental com a requisit pel reconeixement de la identitat de
gènere”. També reivindica el dret a la identitat sexual en menors.
La transició de gènere
Una
persona transsexual pot realitzar una transició cap al sexe que
correspon a la seva identitat de gènere. Tal com explica el metge i
sexòleg, Edison Pazmiño, del Centro de Investigaciones Psiquiátricas, Psicológicas y Sexológicas de Venezuela (CIPPSV) en un article en Sin Etiquetas, la transició passa per quatre fases: la reassignació social, la hormonal, la quirúrgica i la legal.
La
primera etapa dura entre un i dos anys i passa per elegir un nom, la
supervisió de la conducta, la modelació d'hàbits i teràpies
d'assertivitat i orientació familiar. La segona fase és l'hormonació
i el control i seguiment del tractament de per vida. Quan es porten dos
anys des de l'inici de la presa d'hormones arriba la intervenció
quirúrgica que adapta el cos al nou gènere.
La reassignació legal implica canviar totes les referències de gènere dels documents oficials. A
Espanya no cal haver passat la fase quirúrgica per fer aquests tràmits,
únicament cal el diagnòstic de disfòria de gènere. En altres països no
es poden adaptar els documents oficials sense haver fet la reassignació
de sexe o afirmació de gènere per via mèdica.
La política local
La
moció que es debatrà dilluns va estar proposada inicialment per
ERC-MES. Amb la suma de CDC, CUP-PC, C's, ICV-EUiA i PSC s'han modificat
alguns petits detalls que no varien la part central del contingut. El
PP, però, no s'hi ha sumat, segons explica el regidor d'ERC-MES, Èric
Gómez, perquè en la moció hi ha referències a lleis que els populars no
defensen. Dijous es presentarà una moció semblant en el Ple de l'EMD de
Valldoreix, en aquest cas institucional ja que tots els grups donen
suport.
El
debat polític ha arribat més enllà de les mocions, de les
mobilitzacions o de la pancarta que les JERC van penjar en la Plaça
Lluís Millet. Gómez va escriure un article a Cugat.cat
el 31 de desembre en què lamentava la mort d'Alan i la definia com un
assassinat social. Aquestes paraules no van agradar la JNC que va
respondre amb un article en el seu lloc web.
Les
joventuts de CDC apuntaven que Gómez culpabilitzava tots els
santcugatencs de la mort d'Alan en definir el suïcidi com un assassinat
social. Acusava les JERC de no haver escrit un article per la mort d'una
membre d'una associació juvenil dies abans del suïcidi del jove “perquè
ella no cridava l'atenció, perquè no formava part de cap grup
minoritari”.
L'article
criticava les joventuts d'ERC d'oportunisme polític i de l'ús d'una
desgràcia personal per fer populisme. La solució proposada en el text
davant dels suïcidis és la cobertura psíquica en la seguretat social i
mesures contra l'assetjament escolar. La resposta en les xarxes socials
va provocar que la JNC retirés l'article del lloc web.
